marzo 19, 2012

Andreu Martín CABARET POMPEYA

"Plaer és vida igual que dolor és mort. Quan dónes plaer, dónes vida. L'orgasme es una explosió de vida, com si t'ofeguessis amb tanta vida. No sé qui va ser l'imbécil que va dir que l'orgasme era una petita mort. Aquest no havía follat bé en tota la seva vida."

Comenta Andreu Martín que, amb aquest llibre, el seu fillol Dani Nel.lo li va exigir que fes una novel•la mes negra que històrica. Es difícil determinar si ho ha aconseguit. D’una banda, a Cabaret Pompeya trobem molts clixés típics del gènere ”fosc”: agents perversos, pistolers, prostitutes, dones fatals, espies, delators i olor a pólvora permanent. D’altra, però, el component polític i els esdeveniments històrics son tan protagonistes que l’allunyen de les històries de policies habituals.

Poc importa quina etiqueta li pengem, la veritat. Cabaret Pompeya es una obra compacta amb si mateixa, i descriu un període molt concret, des-de el 1920, poc abans de la dictadura de Primo de Rivera, fins al final de la segona guerra Mundial, sempre mantenint a Barcelona com a referent. Andreu Martín estructura l’historia en base a records i documents del diferents protagonistes, ordenats per el fill d’un d’ells, que dona veu única i serveix com a eix conductor de la narració.

Pels que hagin llegit Barcelona Tràgica, Cabaret Pompeya pot ser una mena de continuació. Una obra que es llegeix molt be, i que, malgrat la seva extensió, enganxa amb facilitat al lector. Dit aixó, sota el meu punt de vista, a la aquesta història li sobren pàgines –i algunes aventures- per fer-ne d’ella una novel•la rodona.

Lo millor, sense cap dubte, la figura del inspector Miquel Jinete, un policia assassí, repel•lent i cabrò, que destaca amb mèrits propis dins de la millor tradició literària de policies assassins, repel•lents i cabrons de la Barcelona de postguerra. Nomes pensar que, a Via Laietana, en Miquel Jinete hauría coincidit necessariament amb l’inoblidable Inspector Francisco Javier Fumero, creat per Carlos Ruiz Zafón a La Sombra del Viento , fa tremolar de por. Com a curiositat -o no- tots dos autors inicien el currículum dels seus personatges com a pistolers anarquistes, abans d’abraçar, amb la fe del convers, el règim de Franco.

marzo 02, 2012

Steven Saylor ROMA SUB ROSA (SERIE)

“Y así, a la edad de cuarenta y siete años, fui soldado por primera vez en mi vida, equipado con restos de armaduras desechadas, con una cota de malla a la que le faltaba la mitad de la trama y un casco aplastado en forma de calabaza, blandiendo una espada sin filo en nombre de una causa sin esperanza, a las órdenes de un jefe destinado al fracaso. Debía estar acercándome al centro mismo del laberinto; casi podía sentir el aliento cálido del Minotauro en la cara”.

El éxito de El nombre de la Rosa de Umberto Eco fue tal que alentó  la creación de nuevos subgéneros literarios. Uno de ellos fue el del thriller religioso; otro, aún más fructífero, lo constituyen las novelas policíacas de ambientación histórica. A partir de ese momento las librerías se llenaron con aventuras de investigadores, policías o detectives que resolvían sus casos en el Egipto de los Faraones o la Florencia de los Médicis. Literatura menor, en muchos casos, sin más interés que el de sus editores por explotar el filón.

Podríamos situar la serie Roma Sub Rosa (Roma oculta) dentro de este género. Pero sería un error monumental y una injusticia ceñirla sólo a él.  ¿Qué diferencia a esta saga de otras? El talento literario de su autor. Steven Saylor logra tejer unas tramas policíacas tan compactas y bien resueltas que harán las delicias de los aficionados al género negro. PAdemás, su ambientación en la Roma del final de la República –Desde Sila hasta Julio César- es tan rotunda que entusiasmará también a los amantes de la narrativa histórica. Para quienes gusten de ambos géneros, la lectura de las aventuras de Gordiano el Sabueso debería ser obligada.

Pero es que aun hay más.  Porque la lectura de los libros que componen esta saga, logra lo que sólo consigue la buena literatura. Alzarse por encima de la narración y hablarnos de valores universales: la amistad, la lealtad, las injusticias, los abusos, la ambición humana o el cariño.

La saga Roma Sub Rosa se compone de 12 libros. Aunque cada obra es autónoma por sí misma –aprende, Zafón-  hay una trama común que las une a todas. Por tanto, recomiendo leer desde el principio. Por mi parte, si tuviera que elegir a uno de ellos, posiblemente me quedaría con El Enigma de Catilina. Las novelas que componen la serie son:

-          Sangre Romana
-          La casa de las Vestales
-          El brazo de la Justicia
-          La muerte llega a Roma
-          El enigma de Catilina
-          La suerte de Venus
-          Asesinato en la vía Apia
-          Cruzar el Rubicón
-          El cerco de Massilia
-          La adivina de Roma
-          El veredicto de César
-          El triunfo de César